Cada cas de Kludoku es resol a partir de testimonis: declaracions curtes dels sospitosos sobre on es trobaven ells i els altres. N'hi ha de dinou tipus, i cadascun d'ells és una restricció que podeu aprofitar. Aquest és el manual de camp complet: què demostra cada declaració, què descarta discretament i —com que els casos més difícils amaguen un còmplice— què vol dir quan la declaració és una mentida. Les frases de sota són les reals, amb els noms del repartiment d'un cas emplenats tal com els emplena el joc.
«La Delia era a la cuina.» (un testimoni d'habitació) — la declaració individual més forta del joc. Les caselles del sospitós es redueixen a una sola habitació. Jugueu aquestes primer, sempre.
«La Delia era a la cuina o al jardí.» — un testimoni d'habitació dividida. Més feble per si sol, però es combina implacablement bé amb una declaració de fila o columna que només toqui una de les dues habitacions.
«La Nadia era a la fila 3.» / «La Nadia era a la columna 5.» — un testimoni de línia. Recordeu les regles de ferro del gènere: exactament una persona per fila, i mai dues en una columna (una escena més ampla que alta simplement deixa una columna buida). Un testimoni de línia no només col·loca el seu subjecte: expulsa tots els altres d'aquella línia.
«En Víctor tocava la paret exterior.» i la seva negativa — el testimoni de vora. En un tauler gran, «tocar la paret» encara deixa un anell llarg, però «no tocar la paret exterior» és una declaració contundent en un de petit: l'interior d'una escena de 5×5 només són nou caselles.
«En Víctor era a la meitat nord de l'escena.» — el testimoni de meitat. Les meitats se superposen en taulers de mida senar (la fila del mig pertany a totes dues), així que llegiu el vel, no la vostra suposició.
«La Delia era a la mateixa habitació que en Zeno.» — la parella clàssica. Cap dels dos queda col·locat, però les seves habitacions candidates s'intersequen: qualsevol habitació que no pugui encabir tots dos cau del mapa per a tots dos.
«La Delia i en Zeno eren a habitacions diferents.» — feble per si sol, decisiu al final. Quan només queden dues habitacions obertes, els separa.
«La Nadia era just al costat d'en Víctor, a la mateixa habitació.» — adjacència amb condició d'habitació. Les cadenes de costat (A al costat de B, B al costat de C) forcen seqüències llargues i rectes que caben en molt pocs llocs.
«La Nadia era en algun lloc al nord d'en Víctor.» — un testimoni de direcció, i la seva forma exacta «La Nadia era exactament a 2 files al nord d'en Víctor». La forma suau ordena dues files; la forma exacta és un desplaçament rígid que podeu moure pel tauler com una sola peça.
«En Zeno estava completament sol en una habitació.» — una declaració d'ocupació sobre tothom: qualsevol habitació on hi hagi aquest sospitós no conté ningú més. I «En Zeno i la Delia estaven sols junts en una habitació» — la versió en parella. Recordeu de què va el joc: qui estigués sol amb la víctima és l'assassí. Un «sol amb» que anomena la víctima és el cas lliurant-vos l'assassí.
«En Víctor era al costat del piano.» i «En Víctor no era al costat del piano» — adjacència d'objecte. Les vuit caselles al voltant de cada còpia de l'objecte (n'hi pot haver més d'una!) són l'anell candidat; la negativa resta aquest anell.
«La Delia era a la mateixa fila que l'estàtua.» / «a la mateixa columna que el cofre» — alineació d'objectes. Com un testimoni de línia, però primer heu de trobar totes les còpies de l'objecte i agafar la unió de les seves files o columnes.
«En Zeno estava assegut al sofà.» / «ajagut al llit» / «a la catifa» — testimonis d'ocupació. Els mobles ocupables (la llista verda a l'expedient del cas) són exactament on pot estar un sospitós; aquestes declaracions els fixen a una classe o a un objecte. Les negatives —«no estava assegut a res», «no estava ajagut en cap llit»— resten tota la classe.
«No hi havia ningú a la cambra cuirassada.» — un testimoni d'habitació buida. Tots els sospitosos perden aquelles caselles alhora; en taulers plens d'habitacions, aquesta és la declaració més potent del cas.
«Hi havia exactament 2 persones al jardí.» — un recompte d'habitació. Comptabilitat, no geometria: a mesura que el jardí s'omple cap al seu recompte, tothom més n'és expulsat; si ja no pot assolir el seu recompte amb els sospitosos encara lliures, algú que actualment és a un altre lloc hi ha de passar.
«La Nadia no era al despatx.» — el testimoni negatiu d'habitació. Arxiveu-lo i continueu; la seva feina és desfer l'empat que deixen dues declaracions positives.
En un cas amb còmplice, totes les declaracions d'exactament un sospitós són falses —i fals té un significat exacte: el contrari lògic. «Era a la cuina» es converteix en «No era a la cuina». «Érem a habitacions diferents» es converteix en «érem a la mateixa habitació». «Hi havia exactament dues persones al jardí» es converteix en «hi havia un altre nombre de persones al jardí». Marqueu un sospitós com a presumpte còmplice durant la partida i el joc us mostrarà la seva targeta invertida —consulteu la guia de tècniques del còmplice per saber com caçar el mentider.
Tots dinou tipus es combinen: un cens d'habitació més una mateixa habitació, una direcció més una alineació. L'art consisteix a triar quins dos intersecar primer —la guia de tècniques és el manual d'entrenament precisament per a això.
Jugueu de franc · les regles · el vostre primer cas, resolt
Juga gratis — sense descàrregues
Llegeix aquesta pàgina en: العربية · Asturianu · Deutsch · English · Castellano · Euskara · فارسی · Français · Galego · हिन्दी · Italiano · 日本語 · ಕನ್ನಡ · 한국어 · Nederlands · Português · Русский · Valencià · 中文